Souls IX

Audiodescripció número 9: Selecció de treballs previs a Souls, Souls IX. Tinta xinesa negra sobre paper. Dimensions: 40 x 50 cm. On es recull i millor es veu l’evolució tècnica i conceptual de l’artista d’INFRA_lines (2012), passant per Fotogrames líquids (2013), fins a arribar a Souls (2014). És un conjunt de nou peces de format similar i amb uns inquietants, pertorbadors i tenebrosos paisatges, amb formes voladores al cel i com filaments allargassats que surten del terra.

Una d’elles (la 9.C.), és una altra intrigant peça de Souls. És com si fos un fotograma futurista d’una antiga pel·lícula de cinema mut. A la part superior hi trobem uns núvols en forma de dos arcs, negres i densos. En primer pla, a baix, el terreny negre. Al fons, a la part mitja de l’obra, unes altes muntanyes, de forma trapezoïdal. A la part baixa esquerra també trobem un conjunt de fines línies negres, que s’enfilen cap amunt. A l’aire, a l’esquerra, anant en la mateixa direcció que les línies, hi veiem quatre elements globulars, amb quatre punxes, que es mouen en direcció a unes formes que veiem al fons i que podrien ser l’skyline d’una civilització.

Un altre dels inquietants paisatges de la sèrie Souls d’Enric Llevat és la peça 9.E. Aquí veiem un paisatge imaginari que conté varis elements. Té muntanyes de diferents alçades i sembla un paisatge molt gran, que arriba molt lluny i que continua després de l’horitzó. Sembla escarpat i erm. Tot i així, conté algun element que sembla l’esquelet d’algun arbre. Al centre hi ha una forma tubular, de la que surten uns éssers volant. Tenen cap, les mans amunt i les cames obertes. Tots volen cap a la mateixa direcció, cap a la part superior dreta de l’obra.

El centre de la composició de l'obra 9.G. està clarament dominat per una muntanya, talment fos el volcà Fuji del Japó. La part superior de l’obra està coronada per núvols negres, com si amenacessin tempesta. A la part inferior de la muntanya hi ha uns éssers estranys amb els ulls grans, rodons i blancs. Al darrera d’ells sembla que alguns aixequin els braços enlaire. Pujant per la muntanya, hi ha una sèrie de punts negres que semblen aquests éssers pujant-hi. A l’arribar al cim de la muntanya, els éssers surten volant per l’aire, amb els braços i les cames ben obertes, com si es tractés d’un acte alliberador. El simbolisme d’aquesta obra podria ser una mena de judici de les ànimes de la natura, on les vencedores, s’alliberaran d’allò que és superflu i, així, podran sortir volant.

A la peça 9.H. hi veiem, a la seva part inferior, un paisatge lunar, amb protuberàncies. La part superior és de color blanc. Del terra d’aquest paisatge en surten uns elements que tenen la base boteruda, que sembla que estiguem veient en microscopi un detall de naixement capil·lar. Aquestes formes es repeteixen fins a l’horitzó, on ens atansa la vista. Algunes d’elles es desprenen del terra i, a l’aire, una adquireix una forma romboïdal, amb un forat circular al mig. Podria ser una al·legoria de l’artista, fent que pensem en desprendre’ns del què és terrenal i llavors ens puguem transformar en allò que vulguem ser.